Notícies destacades

Tema: Disfonies. Què poden fer els que pateixen de la veu?

La veu es produeix per la vibració de les cordes vocals en passar l’aire espirat pels pulmons. Aquest procés fonatori dona com resultat l’emissió de una veu normal o eufònica que té unes qualitats: Intensitat, To, Timbre). L’alteració en qualsevol d’aquestes qualitats per un trastorn funcional o per una alteració orgànica de la laringe es coneix pel terme de Disfonia, paraula que procedeix del grec "dys" dificultat, i de "phone" veu.

Quan es produeix un cessament total de l’acte fonatori, apareix una absència total de la veu que s’anomena Afonia.

¿CAUSESDE LA DISFONIA?

Les modificacions que pateix la veu de manera progressiva o sobtada poden tenir origen orgànic, funcional o mixta, es important descobrir les causes de la disfonia per tal de iniciar el més aviat possible un tractament, ja que el diagnòstic precoç de les lesions ens permetrà ser menys radicals en la solució de la malaltia.

Així, dons, les Disfonies poden tenir causa:

1. Funcional: Weiss les defineix com "un trastorn que altera solament la funció que ofereix l’òrgan laringi i desapareix quan aquest es fa servir correctament. A l’exploració de la laringe no s’observen lesions orgàniques. Les més freqüents son:
• Habitual: Hiperfuncional, Hipofuncional, Disfonia ventricular etc.
• Psicògena:- Neurosis, Síndrome de conversió, Disfonia puberum etc.
   
2. Orgànica: Aquí la laringe o algun òrgan veí presenten alteracions que modifiquen les característiques de la veu. Els símptomes no depenen solament del bon o mal us que es faci de la veu :
• Congènites: Malformacions, Membranes etc.
• Adquirides: Tumors malignes, Laringitis, Traumatismes, Neurològiques, Processos al·lèrgics etc.
   
3. Disfonies per lesions associades o Mixtes: Comencen amb el mal us vocal, i quan aquest es prolonga, provoca una lesió orgànica.
• Nòduls de cordes vocals.
• Pòlips.
• Edema de Reinke.
• Granuloma de contacte.
  
  

  Les disfonies per lesions associades comencen pel mal us vocal i quan aquest es persistent, desenvolupa una lesió orgànica.

  
  
4. Disfonies de causa Psiquiàtrica: Esquizofrènia, Trastorns bipolars etc.

SÍMPTOMES Els símptomes que es presenten, independentment de quin sigui l’origen :

• Carraspeix.
• Dolor al parlar.
• Punxades a la zona anterior o lateral del coll.
• Fatiga al parlar.
• Veu ronca.
• Sensació de pèrdua de la veu en finalitzar la jornada etc.

Qualsevol símptoma laringi que duri més de quinze dies ha de ser investigat per l’Otorinolaringòleg

QUINS ESTUDIS REALITZARÀ L’OTORINOLARINGÒLEG?

L’especialista realitzarà una historia clínica detallada que l’ajudarà en gran mesura a determinar l’etiologia de la malaltia. A continuació procedirà a examinar la laringe amb una llum frontal i un mirallet al mateix temps que tracciona de la llengua amb els dits.

Posteriorment si es necessari es faran servir altres mitjans com els Fibroendoscopis, Telelaringoscopis rígids, Videoestrobolaringoscopia etc., per poder millorar el diagnòstic de la patologia responsable de la disfonia. Tots aquests procediments no son molestos i solen ser ben tolerats pel pacient.

En d’altres ocasions es necessari realitzar estudis radiològics com un T.A.C. laringi per poder delimitar l’extensió de les lesions. També pot ser necessària la col·laboració del Logopeda per poder estudiar en profunditat aquelles causes responsables sobretot de las disfonies funcionals i mixtes.

¿CÓM TRACTAREM LA DISFONIA?

A la proposta de tractament cal tenir en compte no tan sols la remissió de la disfonia o la "normalització" de la laringe, a través de una intervenció quirúrgica per exemple, si no la remissió de les causes que han motivat aquest trastorn. Per aquest motiu la gran importància de tractar al pacient amb trastorns de la veu de forma integral entre l’otorinolaringòleg, logopeda etc..

Aquelles lesions que requereixin tractament quirúrgic, com poden ser els Pòlips, Quists intracordals etc., se intervindran mitjançant Microcirurgia Laríngia. Aquesta tècnica es porta a terme amb un Microscopi i es realitza a través de la boca, es el que es coneix actualment com Fonocirurgia.

En les Disfonies per alteracions inflamatòries agudes, amb Repòs de veu i tractament mèdic serà suficient per solucionar-les. Però en aquelles Funcionals i Mixtes serà imprescindible la participació del Logopeda, el qual avaluarà al pacient i iniciarà un pla de treball, el qual es sistematitza en tres eixos fonamentals: relaxació, respiració i emissió.

Durant el temps que duri la Reeducació de la veu ha d’existir una comunicació contínua entre l'Otorinolaringòleg i el Logopeda per decidir quan s’ha de donar l’alta definitiva.

MESURES DE HIGIENE VOCAL

Per poder prevenir aquelles afeccions faringolaríngies, totes aquelles persones que de manera continuada fan un us de la veu més o menys intensiu, com son els professionals de la ensenyança, dels mitjans de comunicació, comercials, treballadors en ambients molt sorollosos etc., han de conèixer i realitzar una adient Higiene Vocal :

1. No abusar de la veu:
• No escurar-se la gola ni tossir, en el seu lloc empassar, beure una mica d’aigua, relaxar la gola tot badallant.
• No cridar: no parlar a distancia, evitar parlar de forma prolongada en ambients sorollosos, utilitzar mitjans d’amplificació adient (micròfons).
• No cantar fora del registre normal i còmode, conèixer les seves pròpies limitacions i buscar ajuda professional per la formació de la veu.
• Evitar hàbits nerviosos al parlar o cantar en públic com poden ser: escurar-se la gola, parlar molt ràpidament contenint la respiració, parlar en to baix etc..
• Realitzar exercicis de relaxació i repòs vocal després de varies hores de us vocal.
2. No fer us inadequat de la veu:
3. No parlar amb veu monòtona de to baix.
4. Evitar inicis bruscos i tensos de la veu, no contreure la musculatura del coll, en començar a parlar mantenir relaxada la gola.
5. No parlar amb frases llargues esgotant l’aire, realitzar pauses per respirar i parlar més lentament.
6. Procurar no estar en tensió, adoptar les postures adients per que la musculatura cervical i respiratòria abdominal estiguin relaxades, i l’abdomen i la caixa toràcica es moguin lliurement.
7. No prémer les dents, no fer un us inadequat dels músculs que faciliten els moviments de l’articulació temporomandibular, impedint el moviment de la mandíbula durant la fonació.
8. Evitar la mala alineació corporal, o l’ús inadequat dels músculs del coll provocant hiperextensió o flexió cervical.
9. Impostació vocal: El pacient ha d’aprendre a utilitzar adequadament els òrgans que intervenen en la fonació per evitar l’esforç durant les seves emissions. A través dels exercicis de impostació va a realitzar la coordinació de la respiració amb l’emissió articulada eliminant els esforços de la veu.
   
   

   Per tal de que el cos redueixi el us muscular inadequat i permeti que els sistemes respiratori, fonatori i articular siguin utilitzats adequadament cal una Alineació postural adequada

10. Mantenir un estil de vida saludable:

• Realitzar exercici físic adequat per mantenir una bona tonicitat muscular.
• Bona hidratació, es aconsellable ingerir aproximadament dos litres d’aigua diaris, evitar les begudes tant excessivament fredes com calentes.
• Ser moderat en el consum de productes que puguin actuar com irritants: picants, salats, productes àcids etc..
• No exigir a la veu més del que exigiria a la resta del cos; en lloc d’això cal destinar períodes de repòs vocal durant el dia.
• Si estem malalts no devem realitzar un abuso de la veu.
• Evitar exposar a la veu a una contaminació excessiva i al us de productes deshidratants com la cafeïna, l’alcohol, el fum del cigarret, ambients molt secs per la calefacció, amb molta pols, utilitzar caretes etc.
• Realitzar una alimentació rica en vitamina A, doncs aquests afavoreix la reepitelització de les mucoses.

Para acabar recordar breument que qualsevol persona que presenti una alteració de la veu o fins i tot molèsties faringolaríngies que durin més de dos o tres setmanes cal que siguin avaluades per un Otorinolaringòleg, per poder descartar l’existència de un procés de naturalesa cancerosa, i si es trobés iniciar un tractament el més precoç possible que ens pugui permetre utilitzar tècniques quirúrgiques parcials per tal de conservar la veu.

Dr. Eleuterio Cánovas Robles
Hospital Sagrat Cor de Barcelona