Notícies destacades

Tema: Correcció protètica de la sordesa amb audiòfons

La sordesa és la pèrdua de la capacitat auditiva, en grau variable. Pot ser des de molt lleugera a severa o inclòs completa, unilateral o afectar a totes dues orelles, i de causes i característiques diferents: per exemple mecànica per afectació de la cadena d’ossicles, o bé perceptiva per defecte en el cargol de l’orella interna que dóna naixement al nervi auditiu. D’acord amb aquests diferents tipus i graus de sordesa hi haurà una dificultat més o menys gran per a la comprensió del llenguatge.

La medicina, especialment en la seva vessant quirúrgica, té la possibilitat de curar alguna d’aquestes sordeses, com les de causa mecànica; però quan això no és possible i la pèrdua auditiva és de moderada a severa, cal corregir-la amb l’adaptació d’un audiòfon. El cas més freqüent és el de l’envelliment de l’audició (presbiacúsia), però n’hi ha molts d’altres, inclòs el de sordeses en el nen que, de no ser corregides, portarien a la sordmudesa. Quan no hi ha restes auditives suficients per a un aprofitament útil amb audiòfon, podem acudir a la implantació coclear (que és un tema del que no ens ocupem en aquesta informació).

Què és un audiòfon?:

• Bàsicament, és un amplificador miniaturitzat per fer-lo portàtil.

Micròfon Amplificador Control de potència Font d’energia (pila) Altaveu Auricular Fig. 1.- Esquema molt simplificat d’un audiòfon. Els darrers models porten més de tres milions de transistors a l’etapa d’amplificació.

• Amb moltes possibilitats de corregir aspectes qualitatius de la pèrdua auditiva, especialment des que s’utilitza tecnologia digital:
• Pèrdues selectives per a aguts.
• Disminució de la dinàmica auditiva (llindar d’audició elevat amb llindar d’intolerància precoç). Amb adequació a l’escalat de sensacions.
• Mala comprensió en ambients de soroll (amb l’ús de micròfons direccionals i també per identificació de la banda freqüencial i de la modulació de la veu).
• I, estèticament, poden arribar a amagar-se per complet dins el conducte auditiu.

Fig. 2.- Model retroaural d’audiòfon.

Fig.3.- Audiòfon CIC, completament inserit dins el conducte auditiu.

Quin és el procés d’indicació i adaptació d’un audiòfon?

Quan es nota una dificultat d’audició, primer cal acudir a un metge otorino-laringòleg per confirmar la sordesa, diagnosticar-ne la seva causa, descartar riscos (com podrien ser la presència d’un neurinoma o d’un colesteatoma), oferir les possibilitats d’una solució mèdica (cirurgia en el cas d’una otosclerosi) o fer la indicació d’una adaptació protètica. En aquest darrer cas, el metge explicarà si hi ha algun problema per a la presa dels motlles anatòmics per a l’auricular.

Seguidament, el pacient acudirà a un establiment d’audiòfons que disposi de les instal·lacions adequades i estigui atès per un audioprotetista qualificat. Allà li han de completar l’examen de l’audició (nivells d’intolerància, mesura de la pèrdua amb llistats de paraules), seleccionar l’aparell i fer-ne el reglatge adequat, prendre les mides del conducte auditiu per fer el motlle auricular, ajustar l’adaptació i tenir cura del procés de rehabilitació auditiva.

Què podem esperar d’una correcció audioprotètica?

Un audiòfon no pot pretendre la recuperació d’una audició normal; sí, un bon ajut per obtenir una comprensió verbal correcta. És la bona crossa per un coix, no la normalització que pot arribar a obtenir una operació de meniscs del genoll. El nivell i satisfacció d’aquesta recuperació dependran del tipus de sordesa, de la bondat de l’aparell i de la capacitat de l’audioprotetista per fer l’adaptació.

Professor Pere Abelló i Vila

Catedràtic d’Otorinolaringologia de Barcelona

Setembre de 2002

Per a més informació, www.hear-it.org