Notícies destacades

Tema: Ronc: Anem a dormir

El ronc nocturn és una alteració que es presenta amb una freqüència extraordinària, de tal manera que en una població de més de 60 anys el 60% dels homes i el 40 % de les dones són roncadors. Aquesta proporció cau de forma ostensible en les persones joves,  essent poc freqüent en els nens. En una població entre els 30 i 35 anys són roncadors habituals el 20 % dels barons i el 5 % de les dones. Al costat d’aquest símptoma clínic (roncar), que en la seva forma simple crea més problemes de tipus social, el que ha cridat més l’atenció en aquests pacients ha estat que un 20 % dels roncadors poden desenvolupar una malaltia anomenada OSAS (Obstructive Sleep Apnea Síndrome en anglés o Apnea Obstructiva de la Son, en català). 

No se sap ben bé per quin motiu un pacient roncador, amb els anys, pot arribar ha desenvolupar una OSAS. Existeixen una sèrie de factors agreujants com són una edat superior als 40 anys, el sobrepès, l'herència, etc… que poden condicionar la presència de la malaltia, i que, en alguns casos pot arribar a ser molt greu. Al signe clínic de l'esmentat ronc, s’afegeixen les apnees o aturades respiratòries més o menys prolongades durant la nit, el pacient no sol ser conscient d’aquest fet, i la família és la que relata aquests episodis. Durant el dia el signe més important és la somnolència, que a vegades tampoc s'explica espontàniament. Les nostres preguntes han d'anar adreçades cap aquestes alteracions. 

Què està succeïnt? Durant el son la relaxació muscular produeix un tancament de l’espai faríngi a expenses de la llengua, paladar tou i parets laterals de la faringe, que bloqueixen el pas d’aire cap als pulmons, és el que s’anomena apnea. Els mecanismes subconscients cerebrals detecten aquesta situació d’ofeg i desperten al pacient, només el suficient per a que augmenti el seu to muscular i obri la seva via respiratòria. Això es produeix en cicles periòdics durant la nit, el que ocasiona que aquests despertars repetits no permetin descansar al pacient i pugui arribar a profunditzar en un son reparador. El resultat és que en despertar pel matí hom té la sensació d'haver descansat malament. Amb el transcurs del temps s'inverteixen els cicles de son i apareix somnolència durant el dia, essent aquest darrer símptoma el més important de tota la complexa síndrome. 

Una història clínica detallada, una valoració de la gola en la qual podem arribar a utilitzar estudis radiològics i tècniques endoscòpiques, ens informaran de la situació anatòmica real del pacient: Zones d’estretament, lloc del ronc. Si s’arriba a la conclusió clínica de que el pacient pot estar patint un OSAS està indicada la pràctica d'una Polisomnografia, que consisteix en un estudi monitoritzat de les nostres constants durant el son i en la que es poden enregistrar totes les alteracions que hem esmentat, així como les seves possibles repercusions sobre el nostre organisme. És a dir, es pot determinar la gravetat de la situació. 

Podem arribar, per tant, a tenir dos tipus de pacients, el roncador pur sense altre patologia i el roncador que presenta OSAS. Tant per un com per l’altre l’enfocament del tractament sol ser diferent, encara que no sempre les diferències són tan clares. 

En el roncador pur la seva patologia sol localitzar-se en el paladar tou i úvula, que veurem, habitualment engrandits, i provoquen aquest soroll tan característic. El tractament quirúrgic en aquests casos és el més idoni. Bàsicament les tècniques emprades són, per un cantó, sota anestèsia general una uvulopalatofaringoplàstia. 

Per altre cantó existeixen les tècniques també molt utilitzades amb làser, i que en aquest cas es poden utilitzar amb anestèsia local. Tant una com altra tècnica tenen els seus defensors i detractors. 

Per altra part en els pacients amb OSAS, el tractament quirúrgic no ha estat l’exitós que hon desitjaria i en aquests pacients està especialment indicat el CPAP. Es tracta d'una mascareta que es col-loca al nas i insufla aire a una pressió determinada per a cada pacient i, així, evita el col·lapse de la seva gola durant les fases de son. 

Aquests conceptes no són absolutament estrictes donat que un pacient amb OSAS pot beneficiar-se d'un tractament quirúrgic, i un roncador pot ser que s’estimi més el tractament amb CPAP. L’estudi selectiu de cada cas ens repotarà la indicació més adient.

DR. MIGUEL CONTI OTORRINOLARINGOLOGO
Gener 2002