Temes de Divulgació
"Em dic J. T., tenc 45 anys i des de fa 4 anys pateixo d'acúfens aguts amb petita hipoacúsia a partir dels 4000 hz.El diagnòstic és per traumatisme acústic (treballar durant anys a una indústria sorollosa).
Fa dos mesos em va aparèixer un nou episodi d'acúfens, el quals només són presents al llit, al recostar l'orella dreta sobre el coixí els sento en aquesta, no tenen res a veure amb els que pateixo de manera habitual, els nous són del tipus intermitent, desordenats i més semblants a un soroll en forma de ""clic"", o percussió. Són molt molestos i repetitius.
M'han fet tota classe d'exploracions:taps de cerumen, evocats auditius, ressonància magnètica de cap i de coll, anàlisi clínica, amb resultats sempre negatius.
Li agrairia em donàssin algun tipus de valoració sobre aquest nou símptoma.
Gràcies"
El fet de que els acúfens apareguin estant al llit i amb l orella dreta sobre el coixí, pot ser explicat per loclusió de l` orella i per tant major percepció dels sons interns (en aquest cas lacúfen). Habitualment els acúfens son complexos (mes de un soroll).
Esperem en un futur de la investigació farmacològica, un tractament definitiu.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Mi compañera necesita un otorrino, pero vino a vivir a Bcn hace un año y no conoce a ninguno. Dado su historial me gustaría que me orientarais un poco. Ella nota que esta perdiendo más capacidad auditiva últimamente. Aunque desde los trece años tiene una lesión en el nervio ótico que ya le redujo audición. Esa lesión(al parecer, irreversible) fue producida por un tratamiento quimioterápico o antineoplásico que le administraron para combatir un tumor ovárico. Desde entonces también sufre un ""pitido"" constante en el oído que no es un acúfeno y que para solucionarlo no le han sabido recomendar otro tratamiento que tranquilizantes. Me gustaría encontrar un otorrino familiarizado con este tipo de lesiones producidas por la quimio(usaron vincristina y otros) y me interesaría conocer los avances en la resolución de ese tipo de ruidos que son tan desagradables. Gracia por la atención prestada y un saludo."
Sra: La lesión del nervio auditivo por ciertas medicaciones, como pueden ser los quimioteràpicos antineoplásicos (sobretodo los que contienen Cis-Platino) es ampliamente conocido por los especialistas en otología. Desgraciadamente, como muchas otras lesiones de dicho nervio/oído interno, como usted bien comenta son irreversibles y no tiene un tratamiento efectivo hoy en día. Es evidente que para dar una respuesta mejor debería ser evaluada por un otorrino, para valorar el nivel de pérdida auditiva y analizar ciertos aspectos de tolerancia que requieren un contacto directo. Nuestro objetivo como sociedad y responsable de la página Web no permite dar nombres de especialistas concretos, pero te aseguro que cualquier miembro de nuestra sociedad científica podría atender perfectamente el problema que se plantea.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Me llamo F., y he visitado vuestra web en busca de información ya que tengo un hijo de 3 años con problemas de otitis serosa recurrente. Me gustaría llevarle al MEJOR OTORRINOLARINGOLOGO PEDIATRICO de Cataluña y quisiera pediros información sobre cual es el mejor sitio adonde puedo acudir. Gracias de antemano"
Muy Sr. mío,
Lamento comunicarle que la web de la Societat Catalana de ORL, que engloba a todos los profesionales de esta especialidad, no puede recomendar ni centros ni profesionales. Por otra parte, me permito indicarle, que el diagnóstico de Otitis Serosa Recurrente se trata de una patología en el niño muy extendida, frecuente y por lo tanto conocida en todo su ámbito por los especialistas de ORL. No puede considerarse por tanto que existan profesionales ni centros hospitalarios especializados en tal patología. Reciba un cordial saludo
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola, em dic A. B. i des de fa dos anys i mig que vaig d'un otorrino a un altre, fent proves i no en trec l'aigua clara. Trobar aquesta bústia de consulta ha estat per a mi una alegria. Els ho agraeixo.
Tinc gairebé 43 anys i mai no havia tingut cap problema d'oïda. Sobtadament, als 40 anys em va començar un dolor intens a l'oïda esquerra. En la consulta a l'otorrino tot era normal. Vaig adonar-me que perdia audició i així ho confirmaren les audiometries. Tots els metges consultats (5) m'han dit que concorden amb una otoesclerosi, en principi amb un bon pronòstic per fer una espedectomia. Però, diuen que això no fa mal, que el dolor deu tenir un altre origen. Els meus símptomes són: dolor persistent a la part inferior de l'orella, internament, difús, que s'escampa a la part superior esquerre del cap , darrera l'orella i començament del coll.
Hi ha causes que sé que em desencadenen el dolor: un soroll molt agut, fred, aigua a l'orella, esforç de concentració.
L'ibuprofè alleugereix el dolor, sinó persisteix tot el dia. Amb un bon descans nocturn, també millora. Però un lleuger dolor, sempre el tinc.
Proves que m'han fet, totes sense detectar cap anomalia(tampoc otoesclerosi): RX convencional de l'orella i de la part inferior, TAC i TAC de contrast, RX maxil·lo facial.
També m'ha visitat un neuròleg.
Fins ara era únicament l'orella esquerra, però últimament començo a notar com una pressió en el conducte auditiu de l'orella dreta, dolor lleuger i alguns sorolls.
Antecedents familiars: una àvia que hi sentia molt malament i sempre duia les orelles tapades amb cotons, perquè deia que les tenia molt delicades.
He de continuar fins a trobar l'origen del mal?
M'he d'operar d'otoesclerosi sense tenir un diagnòstic segur?M'he de fer la idea que no podré continuar fent la feina que faig, si és que l'orella dreta es posa al nivell de l'esquerra? És hereditari?
Gràcies per l'atenció."
Estimada Sra:
L'otosclerosi és una malaltia en molts casos hereditària i produeix una pèrdua auditiva progressiva per fixació d'un petit os situat a la part més interna de l'orella mitjana. Malhauradament encara que la clínica i exploracions orientan a aquest diagnòstic, només amb la revisió quirúrgica es pot confirmar de cert.
Tal com ja li han explicat aquesta malaltia no dona dolor.
Ben cordialment,
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"M'agradaria fer-vos unes quantes preguntes sobre una pèrdua d'audició que vinc patint des de l'adolescència.
Ara tinc 36 anys i baix neixer amb una fisura palatina. Al llarg dels anys les meves orelles han patit una otitis crònica procovant perforacions en els dos timpans. Actualment tinc un 20% i un 40% de pèrdua d'audició d'orella esquerra i dreta respectivament. A part d'això sóc pianista i em dedico al món de l'ensenyament musical. El meu otorrino em diu que l'única solució és un aparell auditiu. Tenint en compte que jo necessito una percepció sonora d'alta qualitat no sé si aquests aparells m'ho solucionarant.
D'altra banda també m'han dit que no hi ha cap operació que m'ajudi a que aquesta otitis no em desgasti més l'orella ja que les trompes d'eustaqui no ventilen bé l'orella.
M'agradaria saber quines solucions puc tenir i quina pot serl la més indicada en el meu cas.
Moltes gràcies.
Hola A.:
La pèrdua d'audició que tens pot millorar amb audífons. Avui en día alguns d'ells s'adaptan a diversos tipus d'entorn ( en el teu cas música ). La cirurgia no et garanteix una millora ni evita un possible augment de la pèrdua auditiva (el qual pot no produir-se si la orella no té més problemes).
Ben cordialment,
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Enfermedad: Oído Explicación enfermedad: Hipoacusia neurosensorial de oído izquierdo del 60% Oído derecho normal pero con tinnitus.
Soy sensible al ruido sobre todo en el derecho y suelo protegerlo ante el ruido ¿puede que tenga hiperacusia en ese oído?
Estoy preocupado porque acabo de empezar a trabajar como profesor de música en secundaria por oposición y quisiera saber si mi trabajo me puede influir negativamente en mi trabajo.
No he utilizado nunca audífono ya que la hipoacusia fue de pequeño por lo que me he acostumbrado a oír de esta forma. Casi nunca he tenido problemas, pero ahora por mi trabajo a lo mejor creo que me puede perjudicar.
Muchas gracias por atenderme y un saludo
Antecedentes ORL: Si
Otros temas médicos: Si
Explicación otros temas médicos: operación de hernia inguinal con un mes operación de anginas y de apendicitis con 8 años."
En base a la información que nos proporciona le podemos decir que, desde el punto de vista del diagnóstico, a toda persona que presenta una hipoacusia neurosensorial unilateral le aconsejamos la realización de una resonancia nuclear magnética para descartar distintas patologías que podrían dar dicha hipoacusia. En su caso en concreto el hecho de trabajar de profesor de música no debería suponerle ningún problema, siempre y cuando el volumen de la música no alcance niveles traumáticos para el oído interno. En general cualquier paciente con su problema debe evitar los ruidos intensos y las medicinas tóxicas para el oído. La sensibilidad al ruido que comenta correspondería más a un problema de algiacusia que a una situación de hiperacusia. Por último decirle que para establecer un diagnóstico más preciso sería conveniente que visitase a un especialista ORL para una exploración básica.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola, bona tarda:
Sóc C., infermera d'Atenció Primària. AL nostre CAP han vingut a consultar-nos els timbalers d'una colla de diables. Són un grup d'uns 20 timbalers que assagen 1 hora i mitja 2 cops a la setmana. Assagen a un sala tancada insonoritzada, per no molestar els veïns. Van venir a mesurar el so de quan toquen tots alhora dins la sala i sortien aproximadament uns 120 Db.
- Quines conseqüències pot tenir per les seves orelles?
- Com es poden protegir?
Alguns ja duen taps, però no saben si és suficient.
Moltes gràcies per la vostra atenció, espero la vostra resposta per poder orientar de forma més correcta aquests pacients del nostre barri."
Hola C.:
En primer lloc dir-te que el soroll es un contaminant ambiental de primer orde i pot-ser poc conegut. Es evident que desde les primeres instancies de la Medicina fora molt bo conneixer ben be les seves conseqüències i prevenció. Els nivells de intensitat sonora son un factor important per produir conseqüències negatives sobre l'orella humana i d'altres organs de l'economia. El nivell que ens dius, de 120 dB, es molt perjudicial, fins i tot en temps curt. Es fonamental que els teus malalts ho sapiguen i també que cal protecció (la millor es sempre amb cascos).
Per tot això t'adjunto un petit document que pot-ser útil per conneixer quelcom més al respecte.
T'agraim la confianza i confiem haver-te pogut ajudar.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Bon dia! Em dic J.C i tinc 20 anys.
Avui mateix he anat a la metgessa de família perquè fa un any i mig que tinc acúfens a l'orella dreta. He estat buscant per internet i per revistes científiques una solució per aquest tipus de soroll que es manifesta a la nit quan vaig a dormir quan el silenci predomina a la meva habitació.
Sempre he tingut molta mucositat a les orelles, sinusitis, rinitis... i crec, si més be no vull creure i tal com m'han dit, que és culpa de la mucositat.
A partir d'aquí m'agradaria saber si hi ha alguna solució per tal de disminuir aquest soroll o fer-lo desaparèixer perquè si puc fer desaparèixer la mucositat, suposo que els acúfens també desapareixeran.
Com a última solució havia pensat en fer-me trencar el timpà dret per tal d'aconseguir una cofosis (sordera) i així aconseguir que desapareixin els acúfons.
Esperant la seva resposta, els saludo cordialment.
Moltes mercès."
Benvolgut J.C.:
Els sorolls a l'orella tenen diferentes causes. Estan produits per una distorsió de l'informació auditiva. La gran majoria desapareixen sols amb el temps i no hi ha un tractament específic. Encara que la causa que els ha desencadenat es curi no vol dir que els sorolls parin. NO té cap sentit el que proposa ja que podria continuar amb ells malgrat la destrucció de l'orella. Li aconsellem segueixi les indicacions dels seus especialistes, vigili els refredats, els sorolls forts i l'estrès ja que segurament li aumentaran la seva intensitat. Per la nit procuri evitar el silenci absolut, és bo sentir música suau que tapi els seus sorolls. Li serà més fàcil dormir.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola, soc un jove de 22 anys que te una pregunta que fins ara ningú ma s'apigut respondre.
M'agrada la música i sobretot poder gaudir d'ella en els trajectes de casa a la universitat i al treball. Pero em trobo que la contaminació acustica a la via pública i al transport públic actualment es tant elevat que m'obliga a tindre el volum molt per sobre del recomanable.
Estaria molt agrait que algún especialista em recomanes quin tipus d'auriculars o cascos m'aconsellen, per poder seguir gaudint de la música sense el risc de un envelliment prematur del meu sistema auditiu.
Moltes gràcies."
Hola D.:
Els cascos per veure la televisió en les persones amb pèrdua auditiva están preparats per protegir del sorroll ambiental i es poden adaptar a la ràdio. Ho podires preguntar a cases comercials de pròtesis auditives o a la medicina de treball ( ASEPEYO...). Però cal dir que en no sentir el soroll extern pots no adonar-te dels perills de l'entorn.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Distinguits Drs.
Sóc una estudiant de segon de batxillerat i estic fent el Treball de Recerca sobre la sordera: causes que la produeixen, com es detecta i quines solucions hi han.
He buscat tot tipus d'informacio però encara tinc un dubte: es pot produir sordera per mitjà d'una infecció dels ossets?
Espero la vostra resposta aviat i amb tot tipus d'informació que hem poguèssiu donar, us ho agrairia molt.
Moltes gràcies"
La Societat Catalana de ORL i Patología C-F me ha hecho llegar tu interés por un tema tan amplio como el que te has planteado sobre
“LA SORDERA. ¿CÓMO SE DETECTA? SOLUCIONES”.
La sana inquietud que sientes en este momento para resolver este problema que te has planteado, es un punto común que tienes con muchas de las personas que nos dedicamos a la especialidad médica de la otorrinolaringología y dentro de este grupo, algunos médicos especialistas dedicamos nuestra vida profesional a tratar de curar o paliar las deficiencias auditivas.
Es un tema que trataría de resolver desarrollando un esquema que te propongo:
Definición de sordera, anatomía, fisiología o funcionamiento del oído, clasificación de las pérdidas auditivas, detección y tratamientos (que muchas veces solucionan el problema auditivo). Debes conocer desde el principio al hablar del tratamiento que la finalidad del médico es curar cuando se pueda, aliviar o mejorar en ocasiones y siempre calmar o consolar cuando no quedan más recursos.
Definición de Sordera, o lo que técnicamente llamaremos a partir de aquí Hipoacusia. Grados, o diferentes niveles de las pérdidas auditivas que podemos encontrar y Clasificación o tipos de
hipoacusias. Sería aconsejable hacer una introducción sobre
Anatomía del oído. Clásicamente se divide en tres partes:
- Oído externo: Pabellón auditivo y conducto auditivo externo.
- Oído medio: La caja del tímpano con la cadena de huesecillos martillo yunque y estribo, la mastoides y la tropa de Eustaquio
- Oído Interno o Laberinto: Laberinto anterior u órgano de la audición que se conoce con el nombre de cóclea o caracol y laberinto posterior u órgano del equilibrio.
Desde el oído interno conectan las fibras del nervio coclear que a través del tronco cerebral va a llevar la información auditiva hasta el área temporal del cerebro.
Fisiología del oído, o lo que es lo mismo funcionamiento del oído (¿Cómo oímos?): El sonido o la onda sonora llega a través del conducto auditivo externo hasta la membrana del tímpano, la hace vibrar y esta vibración se trasmite por la cadena de huesecillos hasta la ventana del vestíbulo (ventana oval) por donde pasa al oído interno o cóclea y desde aquí el nervio coclear lleva la información hasta la corteza cerebral.
Es interesante conocer la funciones del oído medio y más concretamente qué ocurre con la onda sonora en la caja del tímpano: 1.- la membrana del tímpano y la cadena de huesecillos, martillo, yunque y estribo, Trasmite el sonido hasta la ventana oval. 2.- El sonido entre la membrana del tímpano y la ventana oval se amplifica, la energía de la onda sonora incrementa su intensidad, se multiplica por 22 aproximadamente. 3.- La trompa de Eustaquio sirve para facilitar la ventilación de las cavidades del oído medio: caja del tímpano y mastoides. 4.- “Reflejo del estribo”: Protege, ayuda a disminuir la intensidad de la onda sonora de sonidos muy intensos que podrían dañar al oído interno.
La fisiología del oído interno es compleja, te dejo que la desarrolles por tu cuenta de forma muy esquemática. Acércate a una biblioteca o trabaja a través de internet.
Existen varias clasificaciones de las hipoacusias.
La clasificación que vamos a seguir en un principio sería la clasificación topográfica, basada en el punto de localización de la alteración que causa la hipoacusia.
Clasificación de las Hipoacusias:
- Hipoacusias de trasmisión
- Hipoacusias de percepción, también llamadas neurosensoriales
1.- Hipoacusias de Transmisión: Se producen por alteraciones en la mecánica de trasmisión de la onda sonora o sonido. Se localizan en el conducto auditivo externo y en el oído medio.
a.- El conducto del oído externo: como un tapón de cera que ocluyera el conducto auditivo externo o una enfermedad inflamatoria del conducto que lo bloqueara totalmente, o una infección que lo llenara de pus. Si te tapas los oídos con los dedos tendrás la misma sensación; prueba a emitir un sonido tapando y destapando los oídos y describe la sensación que tienes, es lo que se nota en una hipoacusia de trasmisión).
b.- El oído medio y más concretamente en la caja del tímpano y en la cadena de huesecillos:
- Bloqueo de la trompa de Eustaquio que es el conducto de ventilación del oído medio. Tal vez te ha podido ocurrir con algún catarro, al subir en coche un puerto de montaña, o en algún viaje en avión. Puede producirse por causas que producen inflamación y alteración de la función de la trompa de Eustaquio: en ocasiones durante un catarro o en algunas enfermedades que afectan inicialmente a la nariz o a la parte alta de la faringe. La caja del tímpano puede llenarse de líquido o moco que se genera en el mismo oído que dificultan la trasmisión del sonido. Generalmente se produce de forma temporal pero en ocasiones puede suceder de manera permanente. Puede tratase con medicación y cuando no se consigue recuperar la audición puede operarse
- Otosclerosis con entre otras cosas fijación del estribo a nivel de la platina en la ventana oval, una enfermedad de carácter hereditario que se da con mayor frecuencia en mujeres de raza blanca y que se manifiesta generalmente con hipoacusia progresiva. Puede operarse (estapedectomía, y estapodotomías) para recuperar la audición, en general con muy buenos resultados. Sería la primera opción terapéutica. La alternativa a la cirugía podría ser una prótesis auditiva.
- Otitis Medias Agudas o Crónicas: Procesos, inflamaciones o infecciones del oído medio que en ocasiones pueden curarse sin dejar “secuelas” o lesiones permanentes y solucionar la hipoacusia (sordera). Existen enfermedades del oído medio, como puede ser una infección, que pueden dejar secuelas o alteraciones que pueden ir desde cicatrices que limitan la movilidad de la membrana del tímpano y la cadena de huesecitos hasta destrucciones de alguna parte (con mayor frecuencia las partes próximas a la articulación del yunque y el estribo) o de toda la cadena tímpano-osicular (membrana timpánica y huesecitos del oído).
Tal vez esto contesta a una de las preguntas que te planteabas sobre la infección y la audición: Una infección del o en el oído a parte de la posibilidad de complicaciones graves que puede producir, puede curarse totalmente sin secuelas o alteraciones residuales. Pero también en ocasiones por las características de la infección y del oído o del estado de la inmunidad o las defensas de una persona, o sus características personales, puede dejar como secuela una perforación del tímpano, una cicatriz en la caja del tímpano que limite la movilidad de la cadena o una destrucción parcial o total de los huesecillos. Incluso puede en determinadas ocasiones pasar a afectar al oído interno lo que se traduce en síntomas como pérdida de audición e incluso alteraciones del equilibrio (vértigos o sensación de giro o desplazamiento) .
Las otitis medias agudas suelen responder bien a tratamientos con medicamentos. Pero en los casos en que quedan secuelas como perforaciones del tímpano que no cierran solas o destrucciones de la cadena de huesecillos pueden recuperarse las pérdidas de audición recurriendo a la cirugía que trata de curar la enfermedad y reconstruir el tímpano (miringoplastias) y los huesecillos con lo que puede solucionarse o paliar, según los casos, la pérdida de audición: Son técnicas de cirugía reconstructiva (timpanoplastias funcionales reconstructivas).
2.- Hipoacusias neurosensoriales o de percepción:
Se deben fundamentalmente a lesiones que se localizan en el oído interno o cóclea, o bien al nervio de la audición o muy raramente a los centros nerviosos.
Las causas pueden ser muy variadas, malformaciones, riego sanguíneo del oído interno, hereditarias, grandes traumatismos, tóxicos, daño acústico inducido por el ruido ( cuidado con las discotecas, ambientes laborales con muy alto nivel de ruido como chapitas, antiguamente fábricas de telares, martillos pneumáticos, ..., explosiones...)
.......
Otras clasificaciones de la hipoacusia,
- dependiendo del momento de la vida en que aparecen: congénitas, perinatales, y adquiridas.
- En relación con el desarrollo del habla: Hipoacusia Prelocutiva, antes de que el niño haya aprendido el lenguaje, postlocutiva si la hipoacusia se desarrolla cuando la persona ya sabe hablar y el cerebro es capaz de reconocer el sonido y el habla, y perilocutiva si coincide en la época en que comienza a desarrollarse el lenguaje.
A los niños recién nacidos debería hacerse una prueba muy sencilla para detectar pérdidas auditivas congénitas totales que hoy día pueden tratarse con
Implantes Cocleares y recuperar la audición. O pérdidas parciales capaces de mejorar con una prótesis auditiva. Existen otras posibilidades dependiendo de cada caso concreto.
Hipoacusias totales y profundas en los dos oídos, en los niños hasta los 5 ó 6 años y en adultos postlocutivos pueden tratarse con
Implantes Cocleares: Busca en internet , es realmente interesante y relativamente nuevo dentro de la historia de la cirugía del oído.
Termino para que tu lo desarrolles ¿cómo se detecta una hipoacusia? En la familia, ambiente social, en clase ... se nota o lo notan los demás ... En la consulta del médico Otorrinolaringólogo se tratará de conocer la causa y recomendar el tratamiento adecuado. Le medirán la audición y se medirá la pérdida auditiva mediante una prueba: audiometría.
Perdona si me he extendido. He comenzado con la idea de escribir cuatro líneas y me he dejado llevar por la afición al tema. Te envío mi dirección de correo por si necesitas alguna otra aclaración, más puntual, 6900rjm@comb.es
Tienes muchos puntos del tema para desarrollar. Elabora la redacción del tema con tu lenguaje. Espero que estas anotaciones te hayan sido de utilidad.
Seguro que con tu trabajo conseguirás completar un gran tema y lograr una muy buena calificación. Espero tus preguntas y llegar a conocer la calificación que consigas.
Un cordial saludo en mi nombre y en el de
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Benvolguts metges de SCORL:
Vaig dirigirme a vostès perque estaba fent el meu treball de recerca sobre la sordesa, em vau respondre i em va ajudar molt però encara segueixo treballant i necesitaria una altra informació: la còclea o el cargol,en quins casos es dona, quines son les causes que fan possible que no pugui funcionar bé i s'hagi de posar un implant coclear, tinc informació sobre els implants i el seu mecanisme però no de quins són els extrems als que s'han d'arribar per posar-ne un.
Espero la resposta aviat, moltes gràcies."
Benvolgut Sr./Sra.:
En condicions normals els sons arriben a l’orella a través del conducte auditiu. Al fons, els sons fan vibrar el timpà, que alhora fa moure els ossets de l’orella (martell, enclusa i estrep). L’estrep estimula una part de l’orella interna (còclea o cargol) la qual transforma les ones sonores en corrent elèctrica que a través del nervi auditiu arribarà al cervell.
Existeixen, com vostè ja deu saber, dos tipus de sordesa:
- la sordesa de transmissió, en la qual el so no arriba a dins de l’orella perquè hi ha alguna cosa que ho impedeix (tap de cerumen, otitis, etc...). En aquest tipus de sordesa la còclea (o cargol o laberint anterior) funciona perfectament bé, la qual cosa fa que si corregim allò que impedeix la transmissió del so es recuperi l’audició (al treure el tap de cerumen o curar l’otitis). D’altres causes que produeixen sordesa de transmissió són aquelles que alteren el moviment i la vibració dels ossets, com l’otosclerosis.
- la sordesa de percepció o neurosensorial és aquella en la que el so arriba perfectament bé a dins de l’orella però el cargol no funciona bé i no és capaç de transformar el so en corrent elèctrica. Aquesta pèrdua auditiva no té cura, ni amb tractament mèdic ni quirúrgic.
La única alternativa per millorar l’audició en els pacients amb sordesa de percepció és usar diferents tipus d’aparells: en general,
- els d’ús extern o audiòfons, que amplifiquen i equalitzen el so adaptant-lo a la pèrdua auditiva existent. N’hi ha de molt tipus i característiques diferents, però en general s’usen quan l’orella interna encara funciona prou bé com perquè els audiòfons donin un bon resultat auditiu.
- els implants coclears, en els que s’estimula directament el nervi auditiu a través d’uns elèctrodes col·locats dins del cargol o còclea mitjançant una intervenció. Habitualment es poden col·locar implants quan la pèrdua auditiva és tan severa que ni els audiofons més potents són capaços de corregir la sordesa.
Entre les causes més habituals de sordesa de percepció hi ha l’envelliment de la còclea (o presbiacusia), les sordeses per excessiva exposició a sorolls o l’ús de determinats antibiòtics. D’altres causes són les sordeses de causa genètica (algunes hereditàries i altres no) que habitualment són sordeses severes i greus que ja es presenten en els nadons i que per la seva severitat fa que els nadons que les pateixen siguin candidats a col·locar-los-hi un implant coclear.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Em dic J. D. i tinc 47 anys
Ja fa de tres a quatre mesos, que sento xiulets mol aguts a les orelles, sobre tot l’esquerra (van començar les dues a l’hora)
Ara tinc dies millors que d’altres, però hi ha dies que de sobte, augmenten o disminueixen els xiulets, però sempre persisteixen.
Avui per exemple estic fatal….. Com es natural he anat al metge. Estic desconcertat, ja que el metge de capçalera em va dir que eren problemes de cervicals i em va donar medicació (IDAPTAN I MYOLASTAN) i jo per la meva banda, vaig fer-me fer uns massatges de cervicals…. En vista que no hem feia res, vaig anar a un metge privat….m’ha sorprès encara mes el seu diagnòstic, ja que diu que el problema es de retencions de la de la sal….que s’acumula a la orella. I m’han medicat (FIDIUM) Pot ser possible que realment sigui la sal? En prenia amb molta moderació… Cal remarcar que fa 1 any que toco la bateria, però el curiós es que amb dos casos, m’han dit que no es per això…..
Hem poden donar cap consell? "
Apreciado Sr. D.:
Los zumbidos de oído o acúfenos son una sensación auditiva que no responde a la existencia de un sonido real, es decir, solo los oye el paciente pero no otras personas y no existe hoy en día ningún procedimiento capaz de detectarlos.
El mecanismo de producción no se conoce aunque sabemos existe una alteración en la conducción nerviosa en algún punto de la vía auditiva (una especie de “cortocircuito”).
Pueden desencadenarse por alteraciones en los oídos, columna cervical, circulación, metabolismo o sistema nervioso y también por traumatismos, intoxicaciones, disfunciones psicológicas, efecto de algunos medicamentos e incluso por lesiones en la articulación de la mandíbula.
Tanto, la lesión cervical o la posible retención de sal en el Oído Interno ( Hidops Endolinfático o Enfermedad de Meniére) pueden ser la causa de su síntoma.
Lo más importante es realizar las exploraciones médicas necesarias para intentar averiguar la causa y poder así iniciar el tratamiento oportuno.
Debe tener en cuenta que al haber muchas posibles causas, no existe una medicación específica y efectiva para todos los tipos de acúfenos.
Por todo lo anterior, le recomendamos que se ponga en contacto con un Especialista en Otorrinolaringología.
Reciba un atento saludo.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Srs.
Us envio aquest correu després d'intentar, sense èxit, trobar una audiometria verbal en català.
Fa uns dies van tornar a fer una audiometria a la meva mare, de 82 anys, que en la seva vida quotidiana gairebé només utilitza el català. I, igual que en la darrera (ja fa cinc anys) li van fer en castellà. Em van dir que en català no existeix.
Jo no en sé gens d'audiometries, el que sí que suposo és que una persona d'edat avançada que no fa servir gaire una llengua, no obtindrà un bon resultat auditiu en aquest tipus de test (deixant de banda el nivell de pèrdua auditiva, que en el cas de la meva mare és del 70% a ambdues oïdes).
Sóc filòloga catalana i crec que seria molt interessant un treball d'aquestes característiques en un equip interdisciplinar format pels professionals adequats.
Si amb això puc alentar-vos, us diré que la llengua gallega sí que disposa d'audiometria verbal pròpia.
Molt atentament."
Apreciada Sra. M.A.:
L'audiometria verbal en català de fet existeix però actualment les indicacions de les audiometries verbals per part dels otorinolaringòlegs ha quedat una mica més relegada de l'ús quotidià. Per tant amb les noves tecnologies i mètodes diagnòstics, ens han portat a deixar una mica de banda els mètodes tradionals diagnòstics.
Bé, en el meu hospital disposem d'una audiometria verbal en català però només en cassete. Estem pendents de rebre-ho en CD però encara no el tenim. Nosaltres li podem deixar el cassete que tenim i vostè en pot fer la còpia sense cap problema i tornar-nos l'original.
En primer lloc ens caldrà escoltar-lo per veure que funciona correctament i després em tornaria a posar en contacte amb vostè per facilitar-li.
Cordialment,
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Estic molt preocupada i dubtosa davant la meva enfermetat: El gener 2010 vaig tenir una sepsis urinària i vaig estar en coma induït durant 14 dies amb un 10% de possibilitats de sobreviure, al despertar no sentia res i així he quedat, segons em van indicar per culpa de l’’antibiotic juntament amb diürètics diganostic: “ sordera bilateral por tratamiento de amikacina 500mg/d. perfusion de furosemida a dosis altas”. Presentant audiometria amb una pèrdua de 100%% bilateral i absència total de discriminació a l’audiometria verbal de 100dB, els audiòfons augmenten a 80% la pèrdua tonal però no li donen discriminació auditiva.
El problema es que per uns soc candidata a l’implant coclear a l’orella dreta. Però per uns altres consideren que s’ha de provar una intervenció de otosclerosi (estapedectomia) que ja tenia prèviament a l’orella esquerra (ja hi sentia molt poc, crec que utilitzava sols la dreta, però era un problema de salut que tenia “aparcat”).
Per no allargar mes el meu dilema es: haig de provar la estapedectomia i audiòfons o passar directament a l’implant ?.
Agraint-lis la seva resposta
Cordialment"
Resposta 1: Sra G. S. Le remito mi respuesta a la consulta que me remite la Societat Catalana d'Otorrinolaringologia i Patologia Cervico-Facial No es fácil hacer una evaluación exacta. Parece tratarse de una persona adulta, pero desconocemos su edad, su estado general y sus antecedentes personales y familiares. Y un dato importante, no disponemos de una audiometría tonal con las vías aéreas y óseas que pudiera decantar la respuesta hacia el consejo de una estapedectomía. La impresión es que la afectación auditiva sea bilateral y las dos cócleas deben estar afectadas. En el lado izquierdo habría que añadir la lesión previa que sufría su oído Es posible, por lo que deja entrever, que tal vez, en su día pudo ser candidata a una estapedectomía en el oído izquierdo. Hoy la situación parece radicalmente diferente y la indicación más probable se decanta a completar un estudio que confirme la posibilidad de un implante coclear en el oído derecho.
Reciba mi cordial saludo.
Resposta 2:Amb les dades que ens ha fet arribar sembla que la indicació més clara és un implant coclear probablement a l'orella dreta. L'únic dubte que podem tenir és com està l'audició per via óssia, que en tot cas per nivells auditius com els de vostè, és molt dificil d'establir amb exactitut. Així si no tenim constància d'una hipoacussia transmisiva clara a qualsevol de les dues orelles, això ens permetria contemplar altres alternatives, jo li aconsellaria un implant coclear si la seva patologia de base no ho desaconsella.
Cordialment,
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
Bon dia benvolguts metges de SCORL,
Ara començaré segon de batxillerat, i estic realitzant el meu treball de recerca, i el meu tema són els acúfens o tinnitus. Fins ara he anat trobant informació en pàgines web, llibre i programes de televisió. Però tots aquests afirmen que tenen una solució definitiva per aquesta
patologia, però totes aquestes solucions són diferents.
La meva pregunta és si realment hi ha una cura per el acúfens, o tot són "remeis milagrosos" que et fan gastar una gran quantitat de diners, et fan anar comprar llibres, suplements, pastilles, etc. i que acaben sense funcionar?
Una buena pregunta “si realment hi ha una cura per el acúfens, o tot són "remeis milagrosos".
El ACÚFENO, es un síntoma que se puede definir de forma muy simplista, como la sensación de sonidos que no tienen su origen en una fuente de emisión externa.
Los acúfenos se perciben con mayor intensidad en ambiente de silencio, al acostarse por la noche, en ausencia de sonidos o ruidos ambientales que pueden enmascararlo o atenuarlo.
El tema de los acúfenos y su tratamiento, es realmente un asunto interesante y controvertido.
Interesante, porque puede ser debido a múltiples patologías y algunas pueden ser debidas a problemas realmente graves. Porque su intensidad y el grado de malestar pueden ser elevados. Por el elevado número de personas que lo llegan a padecer; se comenta que más del 30 % de las personas de más de 60 años, han podido padecerlo en algún momento de su vida.
Controvertido, no olvidemos que numerosas ocasiones se trata de una sensación subjetiva difícil de cuantificar y de poderla valorar de forma objetiva. Porque no es debido a una causa única, sino que se pueden desencadenar por múltiples motivos y que en algunas ocasiones no se llega a identificar el origen; son los que llamamos idiopáticos, o lo que es lo mismo, de causa desconocida.
Podemos enumerar algunas de las múltiples (etiologías) causas que originan los acúfenos:
Procesos localizados en los oídos, en una escala desde muy leves como un tapón de cera en el conducto auditivo externo. Otros menos leves como un catarro del oído medio, incluso más importantes como infecciones del oído medio, otosclerosis, … Afectación del oído interno, por traumatismos acústicos (¡ojo con el volumen del sonido! al escuchar música, (reproductores musicales portátiles) discotecas, conciertos, ruido laboral, …, exposición reiterada a sonidos por encima de los 80-85 decibelios o de los 120 de manera puntual), sordera súbita, sustancias con potencialidad ototóxica como alcohol tabaco, determinados medicamentos, …), cuadros de vértigo como la enfermedad de Menière. Alteraciones vasculares como estenosis carotídea, malformaciones arteriovenosas, otras anomalías vasculares, enfermedad valvular cardíaca ( estenosis aórtica), tumores vasculares yugulotimpánicos, … Tumores neurootológicos como schwannomas (o neurinomas) del nervio vestibular u otros tumores del ángulo pontocerebeloso, Procesos neurológicos, traumatismos craneoencefálicos, esclerosis múltiple, …
En algunas ocasiones no se puede llegar a determinar el origen causal del acúfeno y se denominan acúfenos idiopáticos.
Los TRATAMIENTOS
Hemos hecho hincapié y enumerado una amplia lista de causas que nos hace deducir que los tratamientos no pueden ser únicos.
En medicina hay un axioma “no hay enfermedades sino enfermos”. Si tras el estudio de cada proceso, llegamos a conocer su origen, podremos llegar a aplicar unos remedios que pueden ser diferentes para cada caso, incluso para cada persona.
Incluso conociendo el origen, en algunos casos no se consigue la curación del síntoma acúfeno.
Algunos acúfenos se presentan de manera puntual, de muy corta duración que no tienen mayor significado.
En los acúfenos de origen desconocido, los tratamientos son más controvertidos, pero siempre se pueden aplicar técnicas de reeducación que en muchas ocasiones pueden paliar las molestias. Las terapias de enmascaramiento y reentrenamiento para los acúfenos.
En un gran número de casos, el tiempo puede ayudar a convivir con él, incluso a no llegar a percibirlo si la persona está distraída en otras ocupaciones. Incluso llegan a desaparecer de forma espontánea.
Un cordial saludo desde la Societat Catalana de Otorrinolaringologia y Patologia Cervico Facial. Esperamos haber podido serle de utilidad y ayudarle a resolver algunas de sus dudas sobre un tema tan interesante como controvertido.
"Molt bon dia doctors,
Em dic N.A., sóc dietista col·laboradora de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya i actualment estic engrescada en la meva tesina de fi de màster (màster en Promoció de la Salut)
Necessitaria saber, i per això em poso en contacte amb vosaltres, quins són els paràmetres de tolerància en decibels per l'oïda humana. Nivells de tolerància, nivells recomanats, nivells perjudicials... Alguna cosa semblant a la taula exposada a: http://es.wikipedia.org/wiki/Decibelio però que provingui d'una font fiable i contrastada.
M'explico, en la meva intervenció mesuraré els decibels produits durant l'hora de dinar, en diferents menjadors escolars. Tota aquella informació que sigui referent a perjudicis del soroll en l'acte de menjar seria aigua beneïda per a mi. Us estaria molt agrairia si em poguessiu facilitar on o com aconseguir aquesta informació.
Fins aviat
N.A.
Benvolguda Senyora,
Moltes gràcies per la consulta. Els paràmetres de tolerància per l'oïda humana depenen de molts factors (edat, temps d'exposició, freqüències, genètica, etc) motiu pel que NO es solen donar dades absolutes, sinó recomanacions generals com les mencionades a la pàgina de wikipedia.
Hi ha dos efectes del soroll ben delimitats:
a. El soroll pot provocar lesions a l'audició (sordesa o hipoacusia).
b. El soroll pot provocar malestar físic i psicològic (ansietat, dificultat per concetrar-te, ect).
Respecte al punt a, hi ha tota una legislació laboral i t'adjuntem un document del Sr. Enric Salesa sobre el tema que creiem et pot ajudar.
Respecte al punt b, és molt individuo depenent i no hi ha dades absolutes.
Esperem que la nostra resposta t'ajuda a aclarir alguns aspectes.
Atentament,
SCORL-PCF