XXVIII Congrés de la SCORL
Consulteu tota la informació del congrés.
Grup de Treball
Consulteu tota la informació del grup
El Facebook de la SCORL
Ja tenim pàgina facebook de la SCORL....
llegir més
Ho sentim, aquest contingut no està disponible en l'idioma actual
Personatges
Aproximació a la biografia del
Doctor Jordi Perelló i Gilberga
Doctor Jordi Perelló i Gilberga
El dia 1 de novembre de 1999 morí a Barcelona el Prof. Jorge Perelló Gilberga. Va néixer el 5 de maig de 1918 a Barcelona, va iniciar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1934 i després de 3 anys de Guerra Civil en la que va estar en fronts tan durs com els de Teruel i l'Ebre, finalitzà la carrera el 1943, llicenciant-se en Medicina i Cirurgia amb el grau d'excel·lent. Va obtenir el títol d'especialista en ORL el 1948, també per la Facultat de Medicina de Barcelona, havent estat en formació (juntament amb els Drs. Pulido, Prades, Berini, Mañós, Torrents, Roca de Viñals, Capella, Salvá, Roca-Ribas, Suñé, Clarós, Viscasillas….) amb el Prof. Dr. F. Casadeus a l'Hospital Clínic de Barcelona des del 1943 fins el 1959.
El 1948 assisteix als cursos del Prof. Dr. G. Portmann a Burdeos i tornarà a assistir als cursos d'audiologia de M. Portmann el 1955.
El 1949 assisteix al IV Congreso Mundial d'ORL a Londres i a l'octubre ingressa com a soci de la Societat Espanyola d'ORL.
És secretari de l'Associació d'ORL de Barcelona des del 1950 fins el 1954, que en el futur es convertiria en la Societat Catalana d'ORL de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, en la que participa en l'organització de molts dels cursos de novetats i participa com a secretari de la comissió de relacions culturals amb l'estranger per a la Societat Espanyola d'ORL.
També el 1950 fundà i és secretari fins el 1973 de la nostra revista Acta ORL Iberoamericana, que l'any 1974 va passar a denominar-se Annals ORL Iberoamericans.
En aquest mateix any assistí a París a l'escola del Dr. Tarneaud per ampliar els seus estudis en foniatria i a la tornada se'l nomenà Cap de Foniatria de la Facultat de Medicina de Barcelona.
En 1951 entra com a editor de Folia Foniàtrica fins a l'actualitat i com a Soci de la Societat Andalusa d'ORL.
En 1952 obtè el títol de Doctor en Medicina amb el grau d'excel·lent i s'afilia a la Societat Francesa de Foniatria.
El 1953 és elegit vice-president de l'Associació Internacional de Foniatria (IALP), i reelegit el 1956.
L'any 1956 comença a treballar a l'Hospital de Sant Pau, i funda la primera secció de foniatria del nostre país en els Serveis dels Drs. Abelló i Pinart, juntament amb els Drs. Montserrat, Vilas, Morelló, Castro, Campmajó.
El 1958 juntament amb el Prof. Dr. M. Portmann de Burdeos, inicia les reunions franco-espanyoles d'ORL que es realitzaran alternativament a cada país, efectuant-se la primera a Andorra. També inicia la seva participació com a redactor de la revista Annals de Fonologia i Audiologia de Buenos Aires, i realitza el primer prototip de màquina de fotografiar la laringe "l'Antroflash", amb el que aconsegueix les primeres fotografies en el món de la laringe en viu. Tanmateix va a Nova York per ampliar els seus estudis juntament amb D. Weiss.
A partir del 1959 inicia la seva singladura com a metge del Gran Teatre del Lliceu de Barcelona fins a l'incendi de 1994, tenint l'oportunitat de tenir cura de les veus dels grans de l'òpera (V. De los Angeles, M. Caballé, J. Sutherland, J. Aragall, A. Kraus, L. Pavarotti, P. Domingo, J. Pons, F. Cossotto, F. Corelli, E. Nesterenko, P. Lavirgen…), i del cant coral, modern (Llach, Raimon, Mª del Mar Bonet, Miguel Rios, Lola Flores, Pi de la Serra), dels locutors de ràdio i T.V. (Luis del Olmo, J. Soler Serrano, F. Gallo, M. Beut, O. Pinto, Iñigo…) i de polítics, actors (P. Morán, J. Pera, J. M. Flotats), intèrprets de doblatge, etc.
En 1960 funda i és el primer president de l'Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia (AELFA), essent reelegit tres vegades fins 1968, i en 1974 és designat President d'Honor.
L'any 1961 guanya el premi Ricard Botey i és nomenat membre del consell directiu de la Revista Espanyola de Neurosiquiatria infantil.
El 1962 és nomenat Soci Honorari de la Societat ORL de Rio de Janeiro, presentat per P. Bloch, el mateix any, per deducció i sense mitjans tècnics, descriu la teoria mucoondulatòria de la fonació en els Anales d'Otolaryngologie, París, que després s'ha vist confirmada amb les tècniques modernes d'exploració. Se'l va nomenar honorari de la Societat de Logopèdia, Foniatria y Audiologia Argentina.
L'any 1963 és nomenat cap del Departament de Foniatria i Logopèdia de la Facultat de Medicina de Madrid, a la que va treballar juntament amb el Prof. Dr. R. Poch-Viñals, i també vice-president del Collegium International de Phonologie Experimentale, essent elegit president de la mateixa el 1965.
El 1964 publica un original Historiascope en Medicina.
El 1965 és nomenat membre d'Honor de la Societat Brasilenya de Foniatria i elegit Secretari General de la IALP, essent reelegit al 1968.
El 1966 es nomenat editor de la revista The British Journal of Disorders of Communication, i al 1967 de la revista Journal of Communication Disorders de Nova York.
L'any 1967 és nomenat membre del Comitè d'honor de la Confederació Europea de Laringectomitzats a Estrasburg.
El 1969 funda l'Associació Espanyola de Laringectomizados (AEL) que tindrà la seva seu a Barcelona i de la que després han emergit moltes filials a tota Espanya. També és nomenat membre del Bureau Internacional d'Audiophonologie, presentat per J. C. Lafon, i així mateix funda juntament amb B. Vallencien, E. Loebell, H. Von Leden i J. Gould el Collegium Medicorum Theatri (COMET), que seran els encarregats de tenir cura de les veus de tots els cantants de l'òpera en diferents ciutats del món (Barcelona, Milán, París, Londres, Nova York, Viena…).
El 1970 assumeix la direcció del Centre Municipal Fonoaudiològic de Barcelona pel tractament mèdic i reeducador dels nens amb deficiències auditives perceptives severes prelocutives. També és nomenat membre editor d l'Acta Symbolica de Ohio (USA), i és fundador de l'Asociació Europea de Centres de Fonoaudiologia.
L'any 1971 és nomenat membre del Consell Científic del Butlletí d'Audiophonologie de Besançon (França), soci honorari de la Societat Peruana de Logopèdia, Foniatria i Audiologia, i participa com a membre de la fundació de la Unió des Phoniatres Européens a Belgrado (Iugoslavia).
En 1974 és elegit president de la IALP i secretari del Collegium International de Phonologie Experimentale.
El 1975 entra com a soci de la Deutschen Gesellschaft für Sprach und Stimmheilkunde i a la Societat espanyola d'Acústica. Igualment és designat president d'honor de l'Associació espanyola de Laringectomitzats. Aquest any acaba tanmateix els seus estudis com a mestre de primera ensenyança per a poder obtenir el títol oficial de Logopeda.
El 1976 és nomenat membre honorari de la Societat Italiana de Audiologia i Foniatria. També acaba els seus estudis com a Diplomat en Psicologia per la Facultat de Lletres.
L'any 1977 s'incorpora al Servei d'ORL del Prof. Dr. P. Quesada de Vall d'Hebrón, fins la seva jubilació i també, aconsegueix el títol de Professor de Pedagogia Terapèutica.
El 1978 és anomenat President Honorari de l'Associació Costarricense de Logopèdia i Audiofoniatria, presentat per A. Murillo.
En 1979 aconsegueix el seu Attestation d'Audiophonologie per la facultat de Medicina de Besançon (França), i és nomenat Prof. de l'Escola Superior de Psicòlegs del llenguatge de la Universitat Pontifica de Salamanca a la que acudeix regularment a impartir les seves classes i cursos de doctorat fins al 1995.
L'any 1980 se li concedeix la Medalla Gutzmann a Berlin i guanya el premi de la Societat Catalana d'ORL per el seu llibre publicat a la nostra revista, "Historia de la ORL en España". Igualment és nomenat per la Generalitat de Catalunya com a expert a l'examen de la salut escolar.
El 1981 és nomenat Director d'Honor de la revista de Logopèdia i Foniatria Espanyola i membre honorari de la Societat Italiana de Foniatria.
El 1982 és nomenat president honorari de l'Associazione Italiana Tra Foniatri e Logopedisti, també és designat membre del Comitè Editorial de la revista Journal of Research in Singing així com a president de la Unió Europea de Foniatres a Praga.
L'any 1983 és nomenat soci d'honor de l'Associació de Fonoaudilogia per a la rehabilitació dels disminuïts de la parla i l'audició i membre d'honor de la IALP.
L'International Collegium of Experimental Foniatrics and Comunications Sciences, el nomena membre honorari l'any 1987.
El 1988 és nomenat membre honorari de l'Associació Catalana de Professors Especialistes en Tècniques d'Audició i Llenguatge, membre d'honor de la Unió de Foniatres Europeus a Erlangen (Alemanya). Igualment participa com a director dels cursos de Logopèdia del ICSE (Universitat de Comillas) a Barcelona.
El 1989 se'l nomena Doctor Honoris Causa per la Universitat Pontifica de Salamanca, essent presentat pel Prof. Dr. J. Màlaga. Presideix el Simpsium Internacional d'Audiologia a Madrid.
L'any 1990, gràcies a l'estímul de les logopèdies de sords P. Zorrilla i M. Anglarill, el Centre de Recursos per a Deficients Auditius (CREDA) de Sabadell va prendre el nom de Jordi Perelló pel seu centre.
En 1996 rep un calorós homenatge per part de la Diplomatura de Logopèdia a Blanquerna (Universitat Ramon Llull) de Barcelona.
El 1997 és designat membre honorari de la Societat Mèdica de Foniatria Espanyola (SOMEF) a San Sebastián.
Va assistir a moltísims cursos i congressos a tots els continents i a més de 250 ciutats i va organitzar més de 100 cursos de formació a Barcelona i a l'estranger. També ha escrit dos diccionaris de comunicologia amb més de 6.000 termes amb traducció a l'alemany, anglès, francès, italià i català. Un diccionari bibliogràfic de totes les personalitats rellevants al món de la logopèdia, la foniatria i l'audiologia, que després va ampliar amb un altre volum a Acta Foniàtrica Llatina.
Ha realitzat juntament a J. Frigola un diccionari de signes amb més de 8.000 figures realitzades per ell mateix. En to d'humor també va publicar un llibre "Florilegio de logopedia humorística", editat per La Universitat Pontifícia de Salamanca en el que recull anècdotes relacionades amb l'especialitat.
Ha publicat més de 300 articles en revistes espanyoles, franceses, alemanyes, angleses, italianes, portugueses, nord-americanes, brasileres, argentines, peruanes, colombianes i costa-riquenyes.
Ha estat el primer en descriure, a Espanya, múltiples patologies com les difonies funcionals, hormonals, malformatives (sulcus, diafragma….), citologia exfoliativa, vibració glòtica, espectrograma, trauma acústic a Barcelona, audiometria infantil (test del garatge), prehistòria, fotografia laringea i en realitzar implants de plec vocal per les paràlisis laringes.
Ha publicat 29 llibres alguns en la seva 5ª edició dins d'un extensísim tractat de Logopèdia, Foniatria i Audiologia.
· Fundamentos audiofoniátricos. 2 ed.
· Morfología fonoaudiológica. 2 ed.
· Fisiología de la comunicación oral. 2 ed.
· Exploración audiofoniátrica. 2 ed.
· Evaluación de la voz, lenguaje y audición.
· Canto - dicción. 2 ed.
· Sordomudez. 4 ed.
· Perturbaciones del lenguaje. 3 ed.
· Alteraciones de la voz. 2 ed.
· Trastornos del habla. 5 ed.
· Lenguaje de signos manuales.
· Lexicon de comunicología.
· Diccionario de Logopedia, Foniatría y Audiología.
· Transtornos da Fala (en portuguès)
A més a més ha publicat la Història de IALP en 3 edicions ampliades. Ha traduït 14 llibres del francès, anglès, italià, portuguès i alemany, havent prologat a més molts altres.
A part de la medicina va tenir moltes altres aficions. Va ser el monitor núm. 13 de la primera escola d'esquí de la Molina, alpinista, escalador i excursionista, va pujar la major part de les muntanyes d'Espanya (Aneto, i va ajudar a pujar-hi la creu…), i moltes de l'estranger (Montblanc…).
La seva passió musical era el jazz, posseint una col·lecció de 2.000 discos i havent conegut tots els estils i intèrprets, a algun d'ells personalment.
Va estar molts anys estudiant guitarra clàssica i jazz, havent actuat de jove en alguns conjunts, i actuant, el que feia constantment, en els múltiples congressos als que assistia juntament a l'acordió de L. Croatto també president de l'IALP i el cel·lo de P. H. Damste, membre de la junta directiva de l'IALP.
Gran erudit i incansable lector (més de 6.000 llibres a casa seva), recollia frases cèlebres que citava a l'inici dels capítols dels seus llibres.
El 1948 assisteix als cursos del Prof. Dr. G. Portmann a Burdeos i tornarà a assistir als cursos d'audiologia de M. Portmann el 1955.
El 1949 assisteix al IV Congreso Mundial d'ORL a Londres i a l'octubre ingressa com a soci de la Societat Espanyola d'ORL.
És secretari de l'Associació d'ORL de Barcelona des del 1950 fins el 1954, que en el futur es convertiria en la Societat Catalana d'ORL de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, en la que participa en l'organització de molts dels cursos de novetats i participa com a secretari de la comissió de relacions culturals amb l'estranger per a la Societat Espanyola d'ORL.
També el 1950 fundà i és secretari fins el 1973 de la nostra revista Acta ORL Iberoamericana, que l'any 1974 va passar a denominar-se Annals ORL Iberoamericans.
En aquest mateix any assistí a París a l'escola del Dr. Tarneaud per ampliar els seus estudis en foniatria i a la tornada se'l nomenà Cap de Foniatria de la Facultat de Medicina de Barcelona.
En 1951 entra com a editor de Folia Foniàtrica fins a l'actualitat i com a Soci de la Societat Andalusa d'ORL.
En 1952 obtè el títol de Doctor en Medicina amb el grau d'excel·lent i s'afilia a la Societat Francesa de Foniatria.
El 1953 és elegit vice-president de l'Associació Internacional de Foniatria (IALP), i reelegit el 1956.
L'any 1956 comença a treballar a l'Hospital de Sant Pau, i funda la primera secció de foniatria del nostre país en els Serveis dels Drs. Abelló i Pinart, juntament amb els Drs. Montserrat, Vilas, Morelló, Castro, Campmajó.
El 1958 juntament amb el Prof. Dr. M. Portmann de Burdeos, inicia les reunions franco-espanyoles d'ORL que es realitzaran alternativament a cada país, efectuant-se la primera a Andorra. També inicia la seva participació com a redactor de la revista Annals de Fonologia i Audiologia de Buenos Aires, i realitza el primer prototip de màquina de fotografiar la laringe "l'Antroflash", amb el que aconsegueix les primeres fotografies en el món de la laringe en viu. Tanmateix va a Nova York per ampliar els seus estudis juntament amb D. Weiss.
A partir del 1959 inicia la seva singladura com a metge del Gran Teatre del Lliceu de Barcelona fins a l'incendi de 1994, tenint l'oportunitat de tenir cura de les veus dels grans de l'òpera (V. De los Angeles, M. Caballé, J. Sutherland, J. Aragall, A. Kraus, L. Pavarotti, P. Domingo, J. Pons, F. Cossotto, F. Corelli, E. Nesterenko, P. Lavirgen…), i del cant coral, modern (Llach, Raimon, Mª del Mar Bonet, Miguel Rios, Lola Flores, Pi de la Serra), dels locutors de ràdio i T.V. (Luis del Olmo, J. Soler Serrano, F. Gallo, M. Beut, O. Pinto, Iñigo…) i de polítics, actors (P. Morán, J. Pera, J. M. Flotats), intèrprets de doblatge, etc.
En 1960 funda i és el primer president de l'Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia (AELFA), essent reelegit tres vegades fins 1968, i en 1974 és designat President d'Honor.
L'any 1961 guanya el premi Ricard Botey i és nomenat membre del consell directiu de la Revista Espanyola de Neurosiquiatria infantil.
El 1962 és nomenat Soci Honorari de la Societat ORL de Rio de Janeiro, presentat per P. Bloch, el mateix any, per deducció i sense mitjans tècnics, descriu la teoria mucoondulatòria de la fonació en els Anales d'Otolaryngologie, París, que després s'ha vist confirmada amb les tècniques modernes d'exploració. Se'l va nomenar honorari de la Societat de Logopèdia, Foniatria y Audiologia Argentina.
L'any 1963 és nomenat cap del Departament de Foniatria i Logopèdia de la Facultat de Medicina de Madrid, a la que va treballar juntament amb el Prof. Dr. R. Poch-Viñals, i també vice-president del Collegium International de Phonologie Experimentale, essent elegit president de la mateixa el 1965.
El 1964 publica un original Historiascope en Medicina.
El 1965 és nomenat membre d'Honor de la Societat Brasilenya de Foniatria i elegit Secretari General de la IALP, essent reelegit al 1968.
El 1966 es nomenat editor de la revista The British Journal of Disorders of Communication, i al 1967 de la revista Journal of Communication Disorders de Nova York.
L'any 1967 és nomenat membre del Comitè d'honor de la Confederació Europea de Laringectomitzats a Estrasburg.
El 1969 funda l'Associació Espanyola de Laringectomizados (AEL) que tindrà la seva seu a Barcelona i de la que després han emergit moltes filials a tota Espanya. També és nomenat membre del Bureau Internacional d'Audiophonologie, presentat per J. C. Lafon, i així mateix funda juntament amb B. Vallencien, E. Loebell, H. Von Leden i J. Gould el Collegium Medicorum Theatri (COMET), que seran els encarregats de tenir cura de les veus de tots els cantants de l'òpera en diferents ciutats del món (Barcelona, Milán, París, Londres, Nova York, Viena…).
El 1970 assumeix la direcció del Centre Municipal Fonoaudiològic de Barcelona pel tractament mèdic i reeducador dels nens amb deficiències auditives perceptives severes prelocutives. També és nomenat membre editor d l'Acta Symbolica de Ohio (USA), i és fundador de l'Asociació Europea de Centres de Fonoaudiologia.
L'any 1971 és nomenat membre del Consell Científic del Butlletí d'Audiophonologie de Besançon (França), soci honorari de la Societat Peruana de Logopèdia, Foniatria i Audiologia, i participa com a membre de la fundació de la Unió des Phoniatres Européens a Belgrado (Iugoslavia).
En 1974 és elegit president de la IALP i secretari del Collegium International de Phonologie Experimentale.
El 1975 entra com a soci de la Deutschen Gesellschaft für Sprach und Stimmheilkunde i a la Societat espanyola d'Acústica. Igualment és designat president d'honor de l'Associació espanyola de Laringectomitzats. Aquest any acaba tanmateix els seus estudis com a mestre de primera ensenyança per a poder obtenir el títol oficial de Logopeda.
El 1976 és nomenat membre honorari de la Societat Italiana de Audiologia i Foniatria. També acaba els seus estudis com a Diplomat en Psicologia per la Facultat de Lletres.
L'any 1977 s'incorpora al Servei d'ORL del Prof. Dr. P. Quesada de Vall d'Hebrón, fins la seva jubilació i també, aconsegueix el títol de Professor de Pedagogia Terapèutica.
El 1978 és anomenat President Honorari de l'Associació Costarricense de Logopèdia i Audiofoniatria, presentat per A. Murillo.
En 1979 aconsegueix el seu Attestation d'Audiophonologie per la facultat de Medicina de Besançon (França), i és nomenat Prof. de l'Escola Superior de Psicòlegs del llenguatge de la Universitat Pontifica de Salamanca a la que acudeix regularment a impartir les seves classes i cursos de doctorat fins al 1995.
L'any 1980 se li concedeix la Medalla Gutzmann a Berlin i guanya el premi de la Societat Catalana d'ORL per el seu llibre publicat a la nostra revista, "Historia de la ORL en España". Igualment és nomenat per la Generalitat de Catalunya com a expert a l'examen de la salut escolar.
El 1981 és nomenat Director d'Honor de la revista de Logopèdia i Foniatria Espanyola i membre honorari de la Societat Italiana de Foniatria.
El 1982 és nomenat president honorari de l'Associazione Italiana Tra Foniatri e Logopedisti, també és designat membre del Comitè Editorial de la revista Journal of Research in Singing així com a president de la Unió Europea de Foniatres a Praga.
L'any 1983 és nomenat soci d'honor de l'Associació de Fonoaudilogia per a la rehabilitació dels disminuïts de la parla i l'audició i membre d'honor de la IALP.
L'International Collegium of Experimental Foniatrics and Comunications Sciences, el nomena membre honorari l'any 1987.
El 1988 és nomenat membre honorari de l'Associació Catalana de Professors Especialistes en Tècniques d'Audició i Llenguatge, membre d'honor de la Unió de Foniatres Europeus a Erlangen (Alemanya). Igualment participa com a director dels cursos de Logopèdia del ICSE (Universitat de Comillas) a Barcelona.
El 1989 se'l nomena Doctor Honoris Causa per la Universitat Pontifica de Salamanca, essent presentat pel Prof. Dr. J. Màlaga. Presideix el Simpsium Internacional d'Audiologia a Madrid.
L'any 1990, gràcies a l'estímul de les logopèdies de sords P. Zorrilla i M. Anglarill, el Centre de Recursos per a Deficients Auditius (CREDA) de Sabadell va prendre el nom de Jordi Perelló pel seu centre.
En 1996 rep un calorós homenatge per part de la Diplomatura de Logopèdia a Blanquerna (Universitat Ramon Llull) de Barcelona.
El 1997 és designat membre honorari de la Societat Mèdica de Foniatria Espanyola (SOMEF) a San Sebastián.
Va assistir a moltísims cursos i congressos a tots els continents i a més de 250 ciutats i va organitzar més de 100 cursos de formació a Barcelona i a l'estranger. També ha escrit dos diccionaris de comunicologia amb més de 6.000 termes amb traducció a l'alemany, anglès, francès, italià i català. Un diccionari bibliogràfic de totes les personalitats rellevants al món de la logopèdia, la foniatria i l'audiologia, que després va ampliar amb un altre volum a Acta Foniàtrica Llatina.
Ha realitzat juntament a J. Frigola un diccionari de signes amb més de 8.000 figures realitzades per ell mateix. En to d'humor també va publicar un llibre "Florilegio de logopedia humorística", editat per La Universitat Pontifícia de Salamanca en el que recull anècdotes relacionades amb l'especialitat.
Ha publicat més de 300 articles en revistes espanyoles, franceses, alemanyes, angleses, italianes, portugueses, nord-americanes, brasileres, argentines, peruanes, colombianes i costa-riquenyes.
Ha estat el primer en descriure, a Espanya, múltiples patologies com les difonies funcionals, hormonals, malformatives (sulcus, diafragma….), citologia exfoliativa, vibració glòtica, espectrograma, trauma acústic a Barcelona, audiometria infantil (test del garatge), prehistòria, fotografia laringea i en realitzar implants de plec vocal per les paràlisis laringes.
Ha publicat 29 llibres alguns en la seva 5ª edició dins d'un extensísim tractat de Logopèdia, Foniatria i Audiologia.
· Fundamentos audiofoniátricos. 2 ed.
· Morfología fonoaudiológica. 2 ed.
· Fisiología de la comunicación oral. 2 ed.
· Exploración audiofoniátrica. 2 ed.
· Evaluación de la voz, lenguaje y audición.
· Canto - dicción. 2 ed.
· Sordomudez. 4 ed.
· Perturbaciones del lenguaje. 3 ed.
· Alteraciones de la voz. 2 ed.
· Trastornos del habla. 5 ed.
· Lenguaje de signos manuales.
· Lexicon de comunicología.
· Diccionario de Logopedia, Foniatría y Audiología.
· Transtornos da Fala (en portuguès)
A més a més ha publicat la Història de IALP en 3 edicions ampliades. Ha traduït 14 llibres del francès, anglès, italià, portuguès i alemany, havent prologat a més molts altres.
A part de la medicina va tenir moltes altres aficions. Va ser el monitor núm. 13 de la primera escola d'esquí de la Molina, alpinista, escalador i excursionista, va pujar la major part de les muntanyes d'Espanya (Aneto, i va ajudar a pujar-hi la creu…), i moltes de l'estranger (Montblanc…).
La seva passió musical era el jazz, posseint una col·lecció de 2.000 discos i havent conegut tots els estils i intèrprets, a algun d'ells personalment.
Va estar molts anys estudiant guitarra clàssica i jazz, havent actuat de jove en alguns conjunts, i actuant, el que feia constantment, en els múltiples congressos als que assistia juntament a l'acordió de L. Croatto també president de l'IALP i el cel·lo de P. H. Damste, membre de la junta directiva de l'IALP.
Gran erudit i incansable lector (més de 6.000 llibres a casa seva), recollia frases cèlebres que citava a l'inici dels capítols dels seus llibres.
Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Major de Can Caralleu, 1-7 (08017) Barcelona. Tel. 93.203.10.50 FAX 93.203.26.18 - scorl@academia.cat